divendres, 27 de gener del 2012

Miquel Martí i Pol




He  escollit  aquest  poema  per què  reflecteix de  com  hem d'entomar  la  vida 





No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
.
Serem allò que vulguem ser.
.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

                            Miquel  Martí   Pol
.

2 comentaris:

  1. Raimunda,

    Un poema molt bonic i molt alliçonador.

    Anna M. Moya

    ResponElimina
  2. "serem allò que vulguem ser" Quina raó té Marti i Pol. Quin poema més bonic. Feia temps que no l'escoltava i m'ha agradat poder-lo rellegir. Molt ben escollit Raimunda

    ResponElimina