Una tortuga ha desvetllat el son dels meus records.
La tieta me l’ha demanada com a regal. Ella fa molts anys quan encara vivíem a la casa gran dels avis, en col·leccionava i las tenia escampades pel patí , una extensió , gran de terreny on campaven al seu aire, des de els seus amagatalls sortien calmoses controlant el seu entorn, ple de flors i arbusts, buscant l’ombra de la frondosa figuera que al vell mig del pati lluïa amb tota la seva bellesa; coronada pel mantell de fulles grans de contacte aspre , de color verd brillant maragda ,i que a l’estiu ofrenava els seus fruïts , que penjaven com gotims de color violeta .
M’agradava grimpar com un mico fins a dalt per menjar-ne , malgrat les advertències de les meves tietes que em renyaven i m’advertien que podia trencar-se una branca i fer-me mal , i mils perills que tan jo , com l’Enric el meu company de joc, desobeíem cada vegada que teníem l’ocasió. A dalt la nostra Talaia particular ens servia per guaitar l’arribada de les tortugues que rescatàvem.
Arribat aquest punt la meva tieta enfadada donava per acabats els jocs i ens feia entrar a casa.
Pujàvem l’escala corrent i m’arriba en recordar en aquesta moments. l’hivern ; el flaire de les ametlles garapinyades que la mama Carme la meva àvia caramel·litzava a casa, quan feia fred.
La cuina el lloc més entranyable , amb una gran llar de foc que el meu avi tenia cura d’encendre amb uns gran tions que omplien l’espai de llum i calor.
A la nit havent sopar, l’avi encenia l’últim tió per passar la vetllada ,parlant i rient, i com sempre acabava explicant boniques històries,desprès cadascú agafava la seva rajola que sabia anat escalfant , mentrestant al caliu de la cuina econòmica i ens anàvem a dormir; passàvem de pressa el corredor gelat , abraçats a aquella rajola fumejant que ens prometia un llit calentó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada