Records

El  fil  a  que  al·ludia  en  Miquel  estava  nuat  a  un  matí de  l’any 1960 a l’estació  de  França.

Sempre  li  havia  agradat  aquesta  estació,  moltes  vegades  hi  havia  anat  amb  el  seu  pare   a  recollir als  seus  avis  quan  venien  a  passar  una  temporada amb  ells.

Gaudia  del  soroll  i de  l’estol    de  persones  de  totes  les  edats  que  traspassava  les  andanes  buscant  el  seu  destí,   l’arribada   des  trens ,l’alegria  de  les  trobades  i el desencís  dels  acomiadaments,

Avui passa  ràpid  sense   fitxar-se   en  l’entorn, tenia  por  de   fer  salat,  el  seu  tren,  ja  anunciava  la  sortida ,faltaven  poc  minuts  .  Va  tenir  sort  ! , d’una   gambada  ell  i  la  seva  maleta  va  pujar  al  tren,.  Fins  i tot  va  trobar  un  seient  prop  de  la  finestra .

El  viatge  seria  llarg, passaria la  nit al  tren,   anava  a   San  Sebastián , aquelles  vacances  les  aprofitava per  resoldre  uns  assumptes  del  seu  pare que  tenia  pendent  de  la  herència  dels  avis.

Feia  molts  anys  que  no  hi  anava i  tenia  ganes   de  trepitjar  novament  els  llocs  on  de  petit  havia  estat  tan  feliç.

Llegint,   contemplant  el  paisatge , i  parlant  amb els  seus  companys  de  viatge  va  arribar  la  nit,i  tot deixant-se  bressolar  pel  sotragueig   del  tren  , va  dormir  profundament  fins    al  matí  ,l’hora  de  l’arribada;  ja  intuïa  , els  colors  i  la flaire de la  seva  estimada  ciutat.

Tot  surtin  de  l’estació  una  llambregada  ràpida,  va  oferir  al  seu  esguard  un  cel blau, núvols  esfilagarsat  que  deixaven  passar,  la  llum   del  sol  , un  dia  radiant li  donava  la  benvinguda  , Donostia  ja  estava   al  seu  abast

De  sobte  tres  noies se  li  van atansar,preguntant-li  l’adreça de  la  Residència on

Sabien  d’allotjar, li  va  sorprendre  agradablement  la  visió  d’aquelles  tres  joves. Ell  els hi va  indicar  i  galanament  els   oferir el  seu  telèfon  per  si  necessitaven  alguna  cosa.

Un  cop  solucionat  el  problema  que  tenia  que  resoldre,  no  se  les  podia  traure  del  pensament ,  obsessionat  intentava  anar  als  llocs on  creia  les  podria  trobar, al  no  aconseguir-ho  va  decidir  trucar  a  la  Residència.

Unes   invitacions  per  anar  a  un  Concert   van  ser  l’esquer per  trobar-se.

Aquí  va  sorgir  l’espurna  d’amistat  i  companyonia ,  tots  els  dies  que  mancaven  per  acabar  les  vacances van  anar  junts .

Anaven   a  visitar  la  ciutat  ,  a banyar-se  a  la  platja,corredisses   sota  pluja el xirri-miri, buscant  aixoplut , a  fer,  pinxitos , al  cinema  ,  sense  oblidar  les  saborosa  sardinades  als berenadors   de  la  Concha. Van  parlar  t’idees  , de  somnis d’il·lusions,  van  ser  uns  dies  inoblidables ,  ell  creia  que aquesta  amistat  continuaria a  Barcelona.

Però va  tenir  una  gran  decepció, el dia de  la primera  trobada, sols  va  aparèixer  la  noia  més  gran ,  les  seves  amigues  no  van  acudir,  preparaven  oposicions  i  tenien  molta  feina  a  estudiar.

Una  altra  vegada  ho  va intentar,  però  novament solament  ells  dos  van  acudir a  la

Cita...

Desencantat  va  decidir  no  intentar-ho  més...

Però  el  Miquel  desconeixia  la  trama que  les  tres  amigues havien  ideat,  disposat:

La Carme  ,  la  més gran  s’havia  encaterinat  d’en  Miquel, per  aquests  motiu  elles  van  maquinar   donar-li  el  telèfon  de  la  Carme  per  que  fos  ella  la  que  prengués  contacte  amb  ell, si  tot  sortia  bé  farien  una  sortida  tots  junts  i  ho  celebrarien....