He escollit aquest poema perquè reflecteix la visió sobtada dels joves davant la guerra
Els joves
Somreien a l'esperança els perfets, els intactes.
Ignoraven que la mort també fou creada per a ells.
Quan enramà l'enfiladissa dels jardins ses hores,
en tot havien pensat: en l'amor fresc i tendre
de les dones, el cel llunyà i els ocells del capvespre,
l'afany de la nit, la llum taciturna del geni,
els fills com un llevat dels anys, l'aigua que s'empeny
sense rescloses, lliscant sobre pedres i molsa.
En tot havien pensat, menys en aquest trepig de la sang
en els camps desolats que vanament omplia
l'espetec de les armes; tot, menys aquest mirar al cel
amb les ninetes buides. Això era nou per a ells.
Però compliren sense recel, com aquell qui paga
comptes oblidats del pare, per l'honor del nom;
allò que no era d'ells i que potser, volien rompre,
sobtadament va dominar-los, com un llevant arravatat,
molt més fort que l'enfiladissa dels jardins,
que l'aigua i que les roses; potser perquè era estrany
i gran, impalpable, i es nodria d'un august silenci,
del camí de la sang també sense rescloses.
Miquel Martí Pol

Contenta en retrobar-te, estimada Raimunda, et vull felicitar per l'encert en publicar aquest poema d'en Martí Pol, que descriu amb saviesa la cruesa de la guerra.
ResponEliminaUn poema preciós m'ha agradat molt.
ResponEliminaAnna M. Moya
Molt contenta de retrobar-te, et felicito pel teu poema.
ResponEliminaRafela
M'ha alegrat retrobar-te.
ResponElimina