Imatges de la
postguerra
Mentre la mainada
vivíem poc o
molt protegits al jardí de la infantesa
bé ens adonàvem
a través de clarianes, esqueixos de la
lluita tenaç i difícil
que molta gent
gran duia a
terme.
El menjar mancava,
cues llargues per
anar a buscar
el pa negre,els
productes de racionament, sucre,
oli, la llet per al nadó
que la mare
no podia alletar...
Cases fredes sense
poder encendre el foc.
Recordo amb tendresa la saleta més acollidora de la casa , on hi havia la màquina de cosir que la meva mare havia rebut com apart del seu aixovar, col·locada al davant de la finestra on la llum il·luminava tot l’espai, a l’altre racó una taula rodona amb una braser, on fèiem els deures, quatre cadires i el caliu del nostre cor.
Recordo amb tendresa la saleta més acollidora de la casa , on hi havia la màquina de cosir que la meva mare havia rebut com apart del seu aixovar, col·locada al davant de la finestra on la llum il·luminava tot l’espai, a l’altre racó una taula rodona amb una braser, on fèiem els deures, quatre cadires i el caliu del nostre cor.
La mare cosia i cosia
piles de davantals que
queien omplint tot el terra i al
costat el mocador
de farcell on s’hi anàvem
col·locant les peces
ja acabades, a
vegades jo també hi
podia ajudar , tallant
fils i endreçant
les davantals acabats, m’agradava classificar-los per
colors i em
produïa gran complaença
la diversitat del
colorit.
La mare jove, dinàmica
i disciplinada , organitzava la
casa.
Els avis des del poble ens feien arribar
de tant en tant pel
recader una panistra
plena de menjars
saborosos, oli,una mica de topina
, pa petit de
ronyó...
Tota la família
contribuïa a fer
petites parcel·les de
felicitat.
Seguint el fil
dels meus records,
buscant en el
racó més llunya
de la memòria
M’envaeix la
imatge lluminosa d'una nit de Reis.
La sorpresa i la
alegria que em va produir en trobar al
balcó, un “nino
llorón. La meva mare
malgrat les dificultats
de la època
, amb la seva
destresa li va confeccionar un
vestit blanc que
embellia la senzillesa
del pepón.
Les mans de la
meva mare , sempre
han estat a punt per
fer feliços als altres
L’Enric també la
bicicleta que s’ hi va
trobar el va
omplir de joia.
A la nit
quan érem a
dormir , desprès d’un
jornada plena de
jocs i alegria,
un soroll inesperat ens va
despertar, era ell que somnàmbul
es passejava passadís amunt
i avall.
Una nit màgica
que els pares ens van
oferir amb tot
el seu amor.
La visió de
la nostra alegria,
segur que els
va allunyar de
la duresa del
moment que estàvem
vivint.