dimarts, 3 de novembre del 2015









No  havent  pogut  assistir   al  acte  que  cada  any  es  fa  a  Mossèn  Cinto  ,  em  plau    adjuntar  la  informació  de  la  institució  del  dia  de  la  Memòria com  a  record  de  l’obra   i vida  de Verdaguer i  a  la  vegada homenatjar  a  tots  els  nostres  avantpassats  que  han  estimat  Catalunya.

El diumenge 10 de juny, a les 7 de la tarda, més de 140 campanars de tot el país brandaran simultàniament durant tres minuts per homenatjar mossèn Cinto Verdaguer amb motiu del 110è. aniversari de la seva mort. La iniciativa Dia de la Memòria –promoguda per una comissió ciutadana formada per personalitats d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, i amb el suport d’Òmnium Cultural– té la intenció de consolidar-se com un homenatge anual a tots els defensors de la llengua catalana mitjançant un símbol tan genuí com són les campanes i els campanars.
La intenció inicial dels promotors era circumscriure l’homenatge a les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa, però la iniciativa ha captat l’interès d’esglésies, monestirs i campanars d’arreu del país, motiu pel qual l’homenatge acabarà tenint un caire nacional. Entre els més emblemàtics que s’han sumat al projecte, s’hi compten els campanars de les catedrals de Vic (Osona) i Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), els de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà –ambdós a la Catalunya Nord i essencials en el cosmos verdaguerià–, el de l’església de Sant Serni, de Canillo (Andorra), el del monestir de Sant Benet de Montserrat (el Bages), el de l’Ajuntament de Vic (Osona), el del monestir de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), el de Santa Maria de Cervera (la Segarra) i el de l’Assumpció de Maria, de les Borges Blanques (les Garrigues).
Activitats complementàries
Coincidint amb la repicada, en algunes localitats hi haurà activitats al peu dels campanars, com ara interpretacions del Cant de la Senyera per part cors i corals, en funció de la iniciativa de cada lloc.
Dia de la Memòria, a més, ha editat 70.000 exemplars d'un fulletó amb poemes i poesies de Verdaguer, amb la intenció que sigui repartit als alumnes de les escoles d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya. Escoles d’arreu del país també han comentat als promotors que aprofitaran l’efemèride i l’homenatge previst per treballar la figura i l’obra de Verdaguer. 
La iniciativa compta també amb la implicació entusiasta de la Confraria de Campaners de Catalunya, en tant que considera que servirà per posar de relleu un patrimoni moltes vegades menystingut i infravalorat com és el de les campanes i campanars.

dilluns, 29 d’abril del 2013






Imatges  de  la  postguerra

Mentre  la  mainada  vivíem  poc  o  molt  protegits  al jardí  de la  infantesa  bé  ens  adonàvem  a  través  de clarianes, esqueixos  de la  lluita  tenaç i  difícil  que  molta  gent  gran  duia  a  terme.
El  menjar mancava, cues  llargues  per  anar  a  buscar   el  pa  negre,els  productes  de racionament, sucre, oli, la llet  per  al nadó  que  la  mare  no  podia  alletar...
Cases  fredes  sense  poder  encendre  el foc.
Recordo  amb  tendresa  la  saleta  més  acollidora  de  la  casa , on  hi  havia  la  màquina  de  cosir  que  la  meva   mare  havia  rebut  com  apart  del  seu  aixovar,  col·locada    al  davant   de  la finestra   on  la llum   il·luminava  tot  l’espai, a l’altre  racó  una  taula  rodona    amb  una  braser, on  fèiem  els  deures, quatre  cadires  i  el  caliu  del  nostre  cor.
La  mare cosia  i cosia   piles  de  davantals que  queien   omplint  tot el terra   i  al  costat  el  mocador  de farcell on  s’hi  anàvem  col·locant  les  peces  ja  acabades,  a  vegades jo  també  hi  podia  ajudar  , tallant  fils  i  endreçant  les  davantals  acabats, m’agradava  classificar-los  per  colors   i  em  produïa  gran  complaença  la  diversitat  del  colorit.
La  mare jove,  dinàmica  i  disciplinada , organitzava  la  casa.
Els  avis des del   poble  ens  feien arribar  de tant  en  tant pel  recader  una  panistra  plena  de  menjars  saborosos, oli,una  mica  de topina  , pa  petit  de  ronyó...
Tota  la  família  contribuïa  a  fer  petites  parcel·les  de  felicitat.
Seguint  el  fil   dels  meus  records,  buscant  en  el  racó  més  llunya  de  la  memòria
M’envaeix la  imatge  lluminosa  d'una  nit  de Reis.  La  sorpresa i  la  alegria que  em va  produir  en trobar   al  balcó,  un  “nino  llorón. La  meva  mare  malgrat  les  dificultats  de  la  època  , amb  la  seva  destresa   li  va confeccionar   un   vestit  blanc  que  embellia  la  senzillesa  del  pepón.

Les  mans  de  la meva  mare  , sempre   han estat   a punt  per  fer  feliços  als altres
L’Enric  també  la  bicicleta  que s’ hi  va  trobar  el  va  omplir  de joia.
A  la  nit  quan  érem  a  dormir  , desprès  d’un  jornada  plena  de  jocs  i  alegria,  un soroll  inesperat  ens  va despertar, era  ell  que somnàmbul  es passejava  passadís  amunt  i  avall.
Una  nit  màgica  que els  pares ens  van  oferir  amb  tot  el  seu  amor.
La  visió  de  la  nostra  alegria,  segur  que  els  va   allunyar  de  la  duresa  del  moment  que  estàvem  vivint.

dimecres, 5 de setembre del 2012

El gust de la pols Maria Aurèlia Capmany




El  gust  de  la  pols   ens  mostra  la  vida  de  quatre  generacions , l’última  de  les  quals  és  representada  pel  jove  advocat  Martí  Gelabert  personatge  principal  de  la  novel·la .
Professionalment  sembla  no  trobar  el  seu  camí  , però  arriba  el  moment   que  ha  de  defensar  un  home Jaume  Cartanyà,  fins  a  la  vista  de  la  causa  va  recordant  tota  la  seva  vida  , la de la  seva  família,i i la  de  la  seva  ciutat, Barcelona .
L’autora  fens  ús  d’un acurat  anàlisi  psicològic ,ens  anirà  desvetllant, ja  des del  primer  capítol,  el  fracàs  i  la  misèria  del  protagonista, que  es  veu  limitat en  tots  els  camps   malgrat  el  seu  desig  de  fugida .
Martí  Gelabert  és  presoner d’una  classe  social  social  de  la  qual  n’es  producte.
Destaca  el  tractament i la  visió  crítica que  és  alhora ,  la  seva pròpia  classe  social.
Barcelona  és  descrita  d’una  manera  impressionista, el  paisatge, la llum,  les  olors.

On  troba una  font , on  jugava quan  era  petit, i  un  arbre  a prop  del  riu, un  arbre  foradat  on ell  guardava  tots  els  seus  tresors(...)
Hi ha  un  ferrer  a  la  plaça, i  se  sent  de  nou aquella  olor  rasposa i  hidratada que fan  els  unglots dels  cavalls , amb  aquella  fumerola  color  groc  que  aixequen






Em  plau  resumir  aquest  tast  de l’obra  literària  de  Maria  Aurèlia  Capmany   amb  una  cita  que  d’ella  fa   Manuel  de  Pedrolo:

La  Maria  Aurèlia  és  això: uns  ulls  oberts, i ben  oberts, que no  es  limiten  a transitar  per  un camí  o  a  contemplar  un  paisatge, sinó  que  intervenen  activament









Un lloc entre els morts Maria Aurèlia Capmany


Un  lloc  entre  els  mort  una  de  les obres  més valorades  de l’autora.
S’apropa  a  la  novel·la  històrica   que  tracta  de  manera  desenfada  i  personal.
Gira  al  voltant  d’escenaris  i  personatges  reals: Barcelona, Cervera, Venècia,
El  personatge  principal   Jeroni  Campdepadrós i  Jansana, sorgeix  de la  fantasia  de l’autora, reconstrueix  la vida  d’aquest  personatge  a  través dels  escassos  escrits  que  n’han  quedat  d’un  mínim  esquema històric . Personatge  permanent  insatisfet ,  que  morirà  jove.  

Podem  seguir  cronològicament  , l’existència  d’aquest  personatge  poc  convencional,  diferents  etapes  de la  seva  vida: la  mort de  la  mare, l’enfrontament  amb el  pare  un  casament  convencional amb  Carolina .
Jeroni  hereu  atípic  d’una  família  rica , apostarà per  la pervivència  a  través  de l’escriptura: Unes  memòries   que  la  seva  muller  destruirà  a  al  seva  mort.
D’ell  només  en  quedaran  alguns poemes  , fragments   d’aquestes  memòries , algunes  cartes i, també  traduccions  de  poemes.
En  aquesta  obra  l’autora  ressucita un  món  relativament  llunyà,on  ha  sabut  captar  l’esperit  d’una època

Feliçment, sóc una dona Maria Aurèlia Capmany



Reflecteix  la  vida  de  la protagonista  Carola Milà que  es  reinventa   a  ella mateixa   per  tornar  a  renéixer de  nou, nascuda  al  segle XX no  lluita  únicament per  la  igualtat ,sinó   sobretot  per l’equilibri entre  la  seguretat  econòmica  i la  llibertat  sense l’ajut  dels  homes .

Carola  que  des de els  seus  orígens  com  a  filla  il·legítima  s’ha  esforçat  ha  trobar  un  lloc  digne  dins  la  societat .Una  dona  freda de  cara  a  complir  els seus  objectius ,  que  se  sent  trasbalsada davant  el  primer  amor...Havien  arribat a dalt  les  golfes amb  les  galtes  vermelles  malgrat  el  fred i amb  el  cor  bategant.
Ell va  fer  un  jaç d’encenalls , ella  es  va  treure  el  vestit i el  va  deixar  curosament sobre unes  caixes encimbellades. Es  van  estimar(...)  va  agafar  el  mocador  gran,i sota  aquella  escassa flassada es van  quedar  adormits

Finalment  l’any 1968  retirada  a  Mallorca  té  l’oportunitat d’escriure  tots  els  seus  records. Aquí  Maria  Aurèlia ens  presenta  la  societat  catalana   del  seu  temps

  

Betúlia Maria Aurèlia Capmany

A  l’inici   d’un   estudi  de Maria  Aurèlia  Capmany  ,  persona  dotada   d’una  visió  de la  vida  polifacètica  ,plena  de  matisos  , apassionada  i  generosa.
Volia  endinsar-me  una  mica  en  la  seva  obra  com  a  escriptora.
Concretament  la  lectura  de les seves  obres  més  conegudes:  Betúlia,  Feliçment,jo sóc  una  dona,  Un  lloc  entre  els  morts,  El  gust  de  la  pols.
M’ha conduït a  coneixer-la  més  com a  persona  transmissora  de  sentiments, coneixedora  de  la  història del  nostre país ,del  feminisme   i  la  burgesia.

Betúlia

Novel·la escrita  per  Maria  Aurèlia  arran de  la  seva  experiència  com  a  professora  a  Badalona els  anys  cinquanta  retrata  la  ciutat  pobra i  grisa , industrialitzada  de  manera  salvatge(...) que  creix  desordenadament.
De  la  mà  de  Niní  la  narradora  del  llibre  ens  porta  a  conèixer  els  actes   d’unes  quantes  vides betulianes , percebre  la  ciutat  , el color,  el  pas  de les  hores  , els  matisos  de  la llum.
La descripció  entranyable  de l’avi i  el  primer  coneixement  de  la  mort.
I llavors  va  succeir  una  cosa   que  jo  mai  m’hauria pogut  imaginar  i  que  potser més   que  cap  explicació  em va  fer  comprendre fins a  quin  punt  és  una  cosa inadmissible  la mort.

El nom  de  Betúlia  procedeix de la  Baetulo  romana  de la  se’n  conserva part de  llegat arqueològic al  museu  de  la  ciutat , i que  remet  a  la  bellesa   de l‘escultura  coneguda amb  el  nom   de  Venus  de  Badalona





diumenge, 17 de juny del 2012




No  havent  pogut  assistir   a    l' acte  que  cada  any  es  fa  a  Mossèn  Cinto  ,  em  plau    adjuntar  la  informació  de  la  institució  del  dia  de  la  Memòria com  a  record  de  l’obra   i vida  de Verdaguer i  a  la  vegada homenatjar  a  tots  els  nostres  avantpassats  que  han  estimat  Catalunya.

El diumenge 10 de juny, a les 7 de la tarda, més de 140 campanars de tot el país brandaran simultàniament durant tres minuts per homenatjar mossèn Cinto Verdaguer amb motiu del 110è. aniversari de la seva mort. La iniciativa Dia de la Memòria –promoguda per una comissió ciutadana formada per personalitats d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, i amb el suport d’Òmnium Cultural– té la intenció de consolidar-se com un homenatge anual a tots els defensors de la llengua catalana mitjançant un símbol tan genuí com són les campanes i els campanars.
La intenció inicial dels promotors era circumscriure l’homenatge a les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa, però la iniciativa ha captat l’interès d’esglésies, monestirs i campanars d’arreu del país, motiu pel qual l’homenatge acabarà tenint un caire nacional. Entre els més emblemàtics que s’han sumat al projecte, s’hi compten els campanars de les catedrals de Vic (Osona) i Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), els de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà –ambdós a la Catalunya Nord i essencials en el cosmos verdaguerià–, el de l’església de Sant Serni, de Canillo (Andorra), el del monestir de Sant Benet de Montserrat (el Bages), el de l’Ajuntament de Vic (Osona), el del monestir de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), el de Santa Maria de Cervera (la Segarra) i el de l’Assumpció de Maria, de les Borges Blanques (les Garrigues).
Activitats complementàries
Coincidint amb la repicada, en algunes localitats hi haurà activitats al peu dels campanars, com ara interpretacions del Cant de la Senyera per part cors i corals, en funció de la iniciativa de cada lloc.
Dia de la Memòria, a més, ha editat 70.000 exemplars d'un fulletó amb poemes i poesies de Verdaguer, amb la intenció que sigui repartit als alumnes de les escoles d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya. Escoles d’arreu del país també han comentat als promotors que aprofitaran l’efemèride i l’homenatge previst per treballar la figura i l’obra de Verdaguer. 
La iniciativa compta també amb la implicació entusiasta de la Confraria de Campaners de Catalunya, en tant que considera que servirà per posar de relleu un patrimoni moltes vegades menystingut i infravalorat com és el de les campanes i campanars.