Camí de sirga,
una obra coral , que
de la mà
del seu autor
m’ha permès conèixer la història
dels últims cent
anys de Mequinensa,
aquest poble condemnat
a desaparèixer però què amb
la veu dels
seus vilatans i la màgia
del riu Ebre es fa
viva i ressuscita
novament en un
poble transformat .
Un poble mític
al voltant de l’Ebre
, que l’embolcalla , l’embelleix
i protegeix.
La descripció de
les emocions dels
personatges , amb una
riquesa de vocabulari
i un reguitzell
d’imatges poètiques i
reals ,que m’han transmès les
seves vivencies , com
si em trobés al
bell mig de
les seves diverses
situacions.
El Nelson ,
la Carmela , l’
Arquimedes , l’Aleix Segarra...
tots ells m’han colpit
de joia, de por , de decepció , d’amor d’esperança
,de melangia.
Gràcies J.Moncada pel
privilegi que ens
has atorgat de poder gaudir i
admirar aquesta obra
mestra.
Mequinensa
Mequinensa , un
espectable meravellós que m’ha fet
palès que un obra magistral
com camí de
sirga posada a
la escena per magnífics
actors que evidencien
tota la passió i
l’amor que el
seu autor va posar
al escriure-la es
revesteix d’una naturalitat
fresca i real
que sedueix a l’espectador.
Com a cloenda
d’aquest cercle dedicat
a J. Moncada m’ha
semblat molt
encertat
