Em plau retre el meu senzill homenatge a Maria Aurèlia Capmany, 20 anys desprès de la seva desaparició.
En escriure aquest recull de la seva vida un cúmul d’emocions en colpeixen.
L’admiració davant la visió polièdrica de la seva personalitat, plena de projeccions infinites: Escriptora , pedagoga i política , en totes les vessants queda reflectida la seva humanitat.
Per altra banda , el goig de poder assaborir personalment els efluvis d’una personalitat d’aquestes característiques.
Va néixer a Barcelona 1918-1991). La seva vita pot quedar marcada per tres etapes fonamentals .
Va créixer en una família liberal ,catalanista i d’esquerres. Néta de l’advocat i escriptor Sebastià Farnés, filla del folklorista i també escriptor Aureli Capmany . Ella en aquella etapa s’anomenava “nena modernista “ una figura gràcil amb tirabuixons.
Però és aquí on coneix el fracàs; la dificultat en aprendre ortografia no sabia mai com s’escrivia - a ver o haver-, i el pànic a examinar-se li van vetar l’ ingrés al batxillerat. Finalment ingressa a l’Institut Escola , un centre creat per la Generalitat republicana, on els mètodes eren innovadors i lliberals , canvia totalment les seves pors , es descobreix a sí mateixa i les seves possibilitats.
L’Any 1939 ,la guerra etapa de frustració. Aquell esperit de llibertat en que fou educada s’acaba amb la derrota
S’ensorra el negoci familiar, misèria, per ajudar econòmicament a casa improvisa un taller de vidre .
Fa l’ ingrés a la Universitat , es troba una universitat grisa i dura , molt contrària al seu esperit, però una llum s’encén al entra en contacte amb el professor Javier Cambrini , de tendència existencialisme cristià, corrent que a ella l’impacta.
Treballa de professora de la Universitat, i inicia la seva tesis.
Entra en relació amb l’Institut fiancés College de França L’any 1952-53 i és becada a la Universitat de la Sorbona.
Però el seu esperit inquiet la porta a voler traspassar les parets,anar al carrer, conèixer la gent . Treballa com a professora de Filosofia i llengües a l’Institut Villena de Badalona. Intenta fer una vida normal, fins i tot té un nubi formal, però aquesta vivència la porta a canviar de rumb. A partir d’aquest moment implanta el seu tret característic : Fora conformismes i
llibertat ,no seré una dona com cal , faré el que cregui convenient als meus principis
La seva carrera literària s¡inicia juntament amb la carrera professional:
L’any 1947 es finalista del premi Joanot Martorell, amb l’obra , “ Necessitem morir”, dos anys desprès guanya aquest premi amb “ el cel no és transparent.
La influència de salvador Espriu és molt important a l’inici de la seva carrera literària. Ella reconeix que la novel·la “ L’altra ciutat va ser escrita per que agradés al poeta de Sinera.
Publica “Betúlia” l’any 1956 que suposa un trencament amb la novel·la anterior. Més endavant apareix “ El gust de la pols” 1962, i el 1968 guanya el premi Sant Jordiamb “un lloc entre els morts”.
Aquest any es pot considerar màgic per què ha assolit: La consagració com escriptora i l’encontre amb l’escriptor mallorquí Jaume Vidal Alcover , l’amor de la seva vida.
El seu feminisme ,evident en la seva actitud pública , es fa palès en moltes de les seves publicacions entre elles “ Feliçment sóc una dona
Destaca també la seva trajectòria en el món del teatre.Ricard Salvat impulsa la fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual ,i li demana que s’encarregui dels cursos de literatura. Fa incursions en el camp escènic en el caràcter de cabaret d’intenció crítica, en una sèrie de peces per ser representades en la Cova del drac.
Són d’aquella etapa “ Dones, flor i pitança “i la cultura de la Coca- Cola 1960, entre altres en col·laboració amb Jaume Alcover.
A la década dels vuitanta continua escrivint i publicant amb assiduïtat. “Lo color més blau 1 982, el llibre de memòries “ Mala Memòria.
A més amés col·labora habitualment en la premsa diària.
És regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, durant la primera legislatura del Pcs. A partir de l’any 1987.
Mort el 2 d’octubre 1991 pocs mesos després de la mort del seu company sentimental Jaume Vidal Alcover.
Que defineix a Maria Aurèlia:
Vitalisme , inteligència , Tradició Apassionada , valenta tossuda.
Considerada la mestra de la generació dels 70.
Vull concloure aquesta biografia amb la frase que Montserrat Roig defineix a la seva mestra:
Maria Aurèlia ha estat per a mi : La terra i les ganes de volar
.jpg)
