El 600

De la  cuina  estant  percebia  un  remor  que  venia  de  l’hort, amb  la  immediatesa  d’un  llampec  vaig  pensar  que  els   meus  néts feien  alguna  malifeta                 

Em  vaig  adreçar  al  garatge  ,on  sentia  clarament  el  tràfec   i  les rialles.

La  imatge  era  divertida; havien  desenfundat  el  600, i  proveïts  de  draps,  galledes  i  sabor, li  feien  una  neteja  general.

Enfadada  vaig  amonestar-los  pel  seu  atreviment,  però  el meu  esguard  quedà  meravellat  per  la  visió  tendra ,i  alegre que  ofrenava  el  600, semblava, aparentava estar  content, lluïa  el  seu  blau  amb  la  màgia  de  la  l’etapa  juvenil.

Em  va seduir i amb  vaig  unir  a  la  festa; asseguda davant  el  volant,  l’acariciava, una  sintonia  va  sorgir i  em  va  transmetre  una  onada de  records que   van  ensenyorir-se  del   meu  esment.

El  dia  de  Reis,  quan  va  aparèixer com  a  regal  sorprenent,  inesperat ,  il·lusió ,  alegria.

Les  anades  i  vingudes a l’escola  ,  al  Conservatori, a  la feina ,  al  mercat,  les excursions  a    platja...

Els  petits  ensurts;  el  dia  que  fent  pràctiques amb  el  meu  marit, vam  quedar esfondrats  a  la  cuneta, l’ajuda  d’un  pagès  amb  un  pic  i  una  pala va  solucionar  el  problema.

L’anada   a  Collserola  a  recollir  plantes   per  l’àlbum  de  Botànica  de la  Magda  , a  l’hora  de  tornar ,  el  cotxe  no  s’engegava,  sort  que  uns  joves ,van  acudir  i  gentilment i amb  una  rapidesa  inesperada  el 600 va començar   un  rondineig,  senyal  que  es  posava  en  marxa, van  seure  ràpidament  ,  espantades  que  es  tornès  aturar,  quan  més  a prop  estaven   de  casa,  la   tranquil·litat  ens  va  dur  a  riure  i renyar-lo. Teníem  el  costum  de  parlar  amb  ell com  si  fos  un  més  de  la  colla.

Durant   15  anys  va  ser  un  company  generós,  que  acceptava  les  imprudències   d’una mala  conductora, accelerades  inoportunes , deixar-lo  sense  gasolina ,  mal  aparcat...

Malgrat  tot  la  seva  companyia  va  facilitar  la  nostra  vida  quotidiana  i  les  estones  quan  totes  tres  anaven  plegades , fou  el fidel confident de  les  històries variades  que  posaven  de manifest  les  diferents etapes  de les  meves  filles

.