De la finestra estant albiro el cel blau ,cobert de petites pinzellades de cotó que caminen suaument ,deixant passar la llum esplendent del sol.
Quasi a tocar la figura esvelta i magnífica del temple del Sagrat Cor de la muntanya del Tibidabo i una filera d’arbres que perfilen l’horitzó.
Ara molt a prop petits jardins que m’envolten, parets cobertes d’heures enfiladisses, buguenvíl·lies i glicines que mostren la nuesa i la bellesa de la filigrana de les seves branques on comencen a despuntar els brots.
Més enllà demana el meu esguard la visió d’argent d’un parell d’ametllers, atrevits i arrogants, ja han florit i com una capa d’ermini protegeix i dóna llum al jardí...que deixa veure la gràcil figura de la daurada mimosa que amb gotims d’or pinta d’alegria l’entorn.
El cant d’un pic roig que aquest any visita el meu jardí, m’incita a cercar la càmera per poder captar la seva gràcil i elegant bellesa, al apropar-se al parany de menjar que he posat al seu abast.
Un aire suau que envolta i escampa l’olor de terra i romaní ,em fa percebre ja la primavera
Quin escrit més bonic, Raimunda, m'ha agradat molt.
ResponEliminaAnna M. Moya
És veritat, hi ha un no sé què en l'aire, en la claror, en els arbres i en les flors que convida a la vida. Malgrat els contratemps, la primavera segueix el seu camí per donar esperança. És veritat això del pit-roig que et visita? L'enhorabona!
ResponEliminaQuina sort que tns de viure en un entorn voltat de flors, arbres i ocells. Al centre de la ciutat no és possible aquest contacte tan directe amb la natura. Felicitats!
ResponElimina