Camí  de  sirga,  una  obra  coral , que  de  la  mà  del  seu  autor  m’ha  permès conèixer    la  història  dels  últims   cent  anys  de  Mequinensa,  aquest  poble  condemnat   a  desaparèixer  però què amb  la  veu  dels  seus vilatans i  la  màgia  del  riu  Ebre  es  fa  viva  i  ressuscita  novament  en  un  poble  transformat .

Un  poble  mític  al  voltant  de l’Ebre  , que  l’embolcalla ,  l’embelleix  i  protegeix.

La  descripció  de  les  emocions  dels  personatges ,  amb  una  riquesa  de  vocabulari  i  un  reguitzell  d’imatges  poètiques  i  reals  ,que  m’han  transmès  les  seves vivencies  ,  com  si  em trobés  al  bell  mig  de  les  seves  diverses  situacions.

El  Nelson  ,  la  Carmela  ,  l’ Arquimedes , l’Aleix   Segarra... tots  ells m’han  colpit  de  joia, de por , de  decepció , d’amor  d’esperança  ,de  melangia.

Gràcies J.Moncada pel  privilegi  que  ens  has  atorgat  de  poder  gaudir  i  admirar  aquesta  obra  mestra.

Mequinensa  

Mequinensa  ,  un   espectable  meravellós  que  m’ha  fet  palès que  un obra  magistral  com  camí  de  sirga  posada  a  la  escena  per  magnífics actors  que  evidencien  tota  la  passió i  l’amor  que  el  seu  autor  va posar  al  escriure-la  es  revesteix  d’una  naturalitat  fresca  i  real  que  sedueix  a l’espectador.

Com  a  cloenda  d’aquest  cercle  dedicat  a  J. Moncada  m’ha  semblat   molt  encertat