Em  jubilo! 

Acabo de  passar davant de  la  botiga ,  una  gran  cartell  anunciava  : Em   Jubilo Articles  a   meitat  de  preu.

Sorpresa , vaig  pensar  serà  veritat  aquesta  vegada?

D’acord  amb  la meva  comptabilitat   havia  assentat  puntualment en  el llibre  major  de  la  meva  memòria  les retirades vegades  havia  anunciat  el  tancament  ,  però  mai  s’havia  dut  a  terme .

La  botiga  era  ella  ,  tots  els  ensurts  que  al  llarg  dels  anys  li  havien  anant  sorgint ,els  transformava  en  creativitat ,  la  decoració  dels  aparadors de  la  joieria  destacaven  pel  bon gust i l’encert .  Com  un alquimista  expert  transformava  colors,  estoigs,  detalls  que  convertien  la  botiga  en  una  obra  d’art.

La  primera  vegada,  arran  d’una  fortuïta  caiguda   ,  li  vaig  sentir  dir  ,  em  jubilaré  ,tancaré.  Em  dedicaré  a  viatjar   a  viure  i  a  gaudir  de  la  vida.

La  seva  joventut   i  el  seu  tarannà  l’incitaven  a tornar  a continuar .

Com  podia  prendre  una  decisió a així!. El  seu  caràcter  alegre  i  acollidor  induïa  a  la  gent  a  entrar,  contava  amb  una  clientela  fidel   que  trobava  allí  novetats  i  amistat.

Un a  segona  vegada ,  un  atracament  sobtat  va  trencar  la  seva  tranquil·litat.

La  conseqüència  d’aquest  fet va  alterar  el  seu  esment  ,  hi  havia  moments  que   es mirava  amb  rancúnia  quan  un  client  nou  entrava  a  la  botiga , 

Tornava  a  pensar  que  potser  això  denotava  que  havia  arribat  el  moment  de prendre  una  decisió.

Però  el  temps  que  tot  ho  cura,  va  fer  arribar  una  onada  d’oblit   i  l’Antònia  tornava  a  ser  ella , dinàmica  ,  divertida  i  acollidora.

Ara una  segona  caiguda  la  va  tenir   reclosa   a  casa  tres  mesos , i  sense  fe  cap  esment  de  canvi   El  dia  que  li  donaven  l’alta : penjava  el  cartell    Tancament   Em  jubilo.. . El  fet  de  no  haver-ho  consultat  amb  ningú en  fa  creure  que aquesta  vegada  la  decisió  es  ferma  i irrefutable .

Un  buit  quedarà  en el lloc , difícil   d’omplir  , però  la  seva  petjada  quedarà impresa  sempre  i   el  record  de  la  seva  alegria ,el saber  escoltar  i  la  seva  creativitat   romandrà  sempre  amb  nosaltres.

Gràcies  Antònia  per  tot  el  que  hem compartit!